sábado, 13 de junio de 2015

proses imperfectes


...tocar et cura el cor encara que et fereixi les mans...avui, que no tinc motius per res, perdo les ungles i em deixo la pell, i em sembla bé no pensar...he somiat un altre cop que marxava d'aquí per reunir-me amb tu en aquell paradís infinit...la menor seguit de mi, no necessito més dits dels que tinc...potser també m'estic ferint el cor amb els dubtes i els oblits...la cançó perfecta no existeix i em dol no poder-ho fingir...em dutxo per tercer cop i em poso un vestit, és dissabte i toca sortir...

( és curiós, no hauria de rimar, intento escapar, és anguniós)

estacionalment


hivern
infern

calfreds

flocs i mosquits
vanos i abrics

quan va morir
la nostra primavera?

...


...Leeds es una ciudad muy chula donde hay gente que hace cosas muy chulas...


conjunto vacío


...pensamiento líquido
matemáticas imperfectas
e ideas que se escurren

en nuestras ecuaciones
sobran incógnitas
y faltan números primos...

coses que fan mal

...el vaig aixecar a la categoría de déu...vaig apostar per ell a pesar de les reticències de tothom...i potser sí podía dibuixar constel.lacions amb els dits...i potser sí podia trasbalsar els cors amb la seva veu...i potser sí podia fer tremolar totes les regles de la poesía amb els seus ritmes impossibles i metàfores esfereidores...però no era un déu...
...el vaig aixecar a la categoría de déu i no era un déu ni era un deu...i em dol, vaja si em dol...al marge de la bronca del jefe i dels cops de cap contra la paret quan em vaig adonar que, per primer cop en molts anys, estava disfrutant tant que em vaig descuidar d'acabar la feina...
...merda...mil vegades merda...
...nota mental: no apostis mai més per un gos disfressat de gat...mai saps si desprès del miol va la mossegada...

jueves, 11 de junio de 2015

trampes i minories


ma darrera malifeta fóra
escapar-me a veure el mar
mentre envaies el llit dels dos

quí sap? potser fugia
i vaig arribar a la platja
amb un cert esglai al cor

i vaig empassar molta sorra
i vaig esclafar petxines
i vaig emborratxar-me d'onades
però vaig decidir tornar a casa
i tu encara dormies

i ara no sé si és el llit dels dos
o som dos compartint llit

lunes, 8 de junio de 2015

coses de gates


...avui surt a la recerca
de sa pròpia cantonada
i em pregunta decorosa:
gata mare,
quantes nits calen
per comprar tres albades?
jo l'unglejo
ella s'esglaia
i si les robo i m'enxampen
-me diu-
pagaràs sa fiança?
se m'eritza sa cua
mos ulls se'm llampeguen
ella miola
s'estira
i marxa...

burlesque


...de todas las cosas que me hacen daño, tú eres la que más me gusta
y es que claro, eres la leche...

indeterminats


...la millor opció
no era la bona
i la pitjor
no era tan dolenta
però, com sempre
decidir fóra
nostre punt feble...

predicación nominal


...lo único cierto en que
yo soy
tú no existes
y los demás parecen
es que todo es copulativo...

era broma, wonderland no existe


...se acaba el día y yo casi lo empiezo...
...la ciudad empieza a apagarse, lentamente, casi con vergüenza, casi pidiendo perdón por tener sueño...y aquí, en la casa de la ciudad con mar, todo se viste de colores con el despertar de los gatos, y no hay silencios más allá de los buscados...
...me niego a entenderme...soy feliz aquí, en mi pequeño mundo de violoncelos y pianos, de notas discordantes y rimas inexplicables...soy feliz haciéndome preguntas a las que ningún libro podrá dar respuesta...el sonido perfecto no existe pero la búsqueda es un placer infinito...¿por qué una meta? ¿por qué la obligación de precisar adónde vas?
...yo no sé adónde voy ni necesito llegar a ningún lugar...simplemente disfruto del camino...y, a veces, me siento enmedio de ninguna parte y pienso en lo triste que debe ser creer que has llegado a destino y darte cuenta de que en realidad era sólo el primer peaje de la autopista hacia nada...

domingo, 7 de junio de 2015

curtmetratge


...dius que el día
és l'assaig general
que el que realment importa
passa de nit
però jo ho vull tot
òlibes i grills
que siguem animals
d'insomni espiral
i matins clandestins...