viernes, 8 de enero de 2016

rendirse no es una opción


...cuando alguien dice "lo importante es participar" miente...miente en mayúsculas...uno juega para ganar o para intentarlo hasta el último aliento...y si eres un ganador no dices tal chorrada, te cagas en todo y empiezas a pensar en cómo ganar el partido de vuelta...esa es la mentalidad, porque si entras al juego pensando en participar, ya has perdido...

...para ganar, lo importante es querer ganar...algunos simplemente no quieren ganar...el conformista, el que va solo a participar, el perdedor, vive muy cómodo en ese limbo de resignación del "pues no está tal mal"...no hablo aquí de imposibles...hay enfermedades que no se curan por mucho que quieras, hay retos imposibles por edad o por limitaciones físicas, pero tú que me lees ya sabes que no voy por ahí, verdad?

...si te paras en el kilómetro 36 a la siguiente no te puedes parar antes del 37...eso es perder...no va de ganar la carrera, va de ganarte a ti mismo, va de vencer a los bloqueos mentales, va de caminar tres pasos cuando ayer no podías ni con el segundo, va de llorar diez minutos cuando ayer llorabas 15...

...participar es perder el tiempo...o sales a darlo todo o quédate en un rincón a darte mucha pena a ti mismo...así pasará tu tiempo haciendo de todo para nada...sal a ganarte la vida, mejórate a ti mismo...

jueves, 7 de enero de 2016

donec perficiam


Estimat meu

Des de que vas marxar a la lluita espero pacient a casa la teva tornada. L'estiu va marxar depressa i no em tingut tardor. Els Nadals han volat com dies qualsevols i l'esperança de que tornis sencer es va esvaint.
Aquesta guerra ens ha canviat a tots. Ha enfrontat amics i ha traït lleialtats. Ha fet malbé esperances i ha destronat reis que semblaven intocables. Ha desenmascarat mentiders i ha trencat aliances.
Aquí a casa tot sembla igual però no ho és. Ja no ens quedem a les festes i hem oblidat com somiar.
Però el nostre món segueix sent el nostre. Si encara ho volem, si encara creiem en que les nostres mans juntes no només sumen, si no que multipliquen.
Amor meu, les dificultats només ens fan més forts. Ara estem cansats, malalts, decebuts. Ara voldriem tancar els ulls i poder tornar a principis d'agost. Però més que mai hem de trobar les ganes de sortir del llit.
La guerra no s'ha acabat. Seguim d'empeus, entre els soldats i les barricades. Avançar o recular, decisió complicada, però ningú ens va garantir que això sería fàcil. Tornem als carrers amb un gran  somriure.
Em cada rosto igualdade, o povo é quem mais ordena.

T'abraça, sempre fidel, sempre lleial

                                                                      Taronjeta