donec perficiam

Estimat meu

Des de que vas marxar a la lluita espero pacient a casa la teva tornada. L'estiu va marxar depressa i no em tingut tardor. Els Nadals han volat com dies qualsevols i l'esperança de que tornis sencer es va esvaint.
Aquesta guerra ens ha canviat a tots. Ha enfrontat amics i ha traït lleialtats. Ha fet malbé esperances i ha destronat reis que semblaven intocables. Ha desenmascarat mentiders i ha trencat aliances.
Aquí a casa tot sembla igual però no ho és. Ja no ens quedem a les festes i hem oblidat com somiar.
Però el nostre món segueix sent el nostre. Si encara ho volem, si encara creiem en que les nostres mans juntes no només sumen, si no que multipliquen.
Amor meu, les dificultats només ens fan més forts. Ara estem cansats, malalts, decebuts. Ara voldriem tancar els ulls i poder tornar a principis d'agost. Però més que mai hem de trobar les ganes de sortir del llit.
La guerra no s'ha acabat. Seguim d'empeus, entre els soldats i les barricades. Avançar o recular, decisió complicada, però ningú ens va garantir que això sería fàcil. Tornem als carrers amb un gran  somriure.
Em cada rosto igualdade, o povo é quem mais ordena.

T'abraça, sempre fidel, sempre lleial

                                                                      Taronjeta