viernes, 5 de junio de 2015



...vet aquí que
l'únic que m'importa
és que no m'importi...


verí(tat)


...bones nits esquerpes
bons dies grinyolants
abraçades inconexes
bessos trinxats
(l'amor se'ns fuig abrusant)
un grapat de majúscules
i un sol punt final...

jueves, 4 de junio de 2015

bloggeria (t'hi trobes?)


...aquests últims dies he dormit poc, sóc compulsiva en tot i no he deixat d'escriure i fer tatxons...la guitarra nova no és prou dolça, és un bitxo rebel, no es deixa domar...m'ha ferit els dits i quasi l'esperit, amb aquelles dentellades cruels però que en realitzat no volen fer mal...segueixo de dol i em vesteixo de rosa, intento oblidar a la manera dels gats, estirant-me al sol i fugint de l'aigua, acurrucant-me als racons i miolant per que em facin una carícia com a premi a no molestar....
...he oblidat el sentit de la mètrica i les formes, només m'interessen les arestes...
...m'he begut les nits i he plorat pels banys...
...m'he trobat goliats i els he vençut amb vins...
...he aixecat els estors i m'ha sorprès trobar-me el cel...

...demà pujo a l'Atmella, i farem les cançons velles i les belles, i les noves i les bones i les dolentes i totes...

...la felicitat d'avui és abstracta
i es pinta amb els colors de la rosada...


el petit plaer del plagi



avui  em sent molt petita
prèvia, insignificant
se m'han mort les alegries
(no hauria de regar amb fang)

avui em sent un fragment
d'eixa cosa que és el res

avui m'amago ben dins
i faig puzzles endocrins

avui no em sent eixerida
ni diva, ni superestar
vaig perdre la melodia
i els acords es van callar

avui recullo les pors
i em demano més favors

avui no em sent d'aquí
però el goig és al camí

un bon día vagabund
però un bon día

un bon día pòtol
però un bon dia

un bon día drapaire
però un bon día

hej do!


Tengo que ir unos días
de visita al mundo real,
porque hay que hacer la compra,
hay que recoger la ropa
y hay que fregar;
también hay que hacer canciones
(que no es crear pero no está mal)
 y hay que ponerse tacones y medrar.
Tengo que ir de viaje
al mundo real
y llevo como regalos
una cabriola espiral
una escara que no cura
y una almohada boreal.
Dime,
cuando vuelva a casa,
¿pedirás la contraseña
o podré entrar sin más?

l'enèsima ebrietat


...li prego a l'esperit que s'amaga
dins les baies de gingebre
que em porti més nits de sol
i que la teva penitència
sigui emborratxar-te amb aigua.

Un brindis pels que somien colors
i, per a tu
petons i sacsejos...

miércoles, 3 de junio de 2015

la Mimi i el carrer Trafalgar


...em cuida o ho intenta
em diu coses de mami
les que la meva no deia

m'intenta convèncer
de que tot és mental
"no necessites beure llet"
"no necessites fumar"
i jo penso que ja no
necessito estimació
i potser sexe tampoc
però no sóc una planta

(i necessite de tot
ni que siga un poc)...

Béjart & Ravel



...quizás jamás llegues a entender lo hipnóticos que resultan estos catorce minutos, con su melodía perfecta (1), su ritmo metronómico y su intensidad creciente...quizás no encuentres la belleza en los instrumentos que se suman y en los que juegan al escondite, en la sutileza del contracompás, en los vientos aspirados medio afónicos...quizás tampoco llegues a entender jamás esta coreografía que huye de lo redondo para formar aristas imposibles...quizás deba dejar de flagelarme intentando que veas colores en lo que suena y tú no oyes...
...una vez más la casualidad se llama Maurice...por dos...

(1) - esto sí es un tema :)

Trash ( perdón por llorarte )


Me dicen que esa foto es guay.
Y no lo es. Es un puñal. 
Es un dardo certero al centro de la herida que empezaba a curar. 
Ya estaba la costra hecha. 
Ya no me dolía más que en contadas ocasiones. 
Y ahora se abre y empieza a sangrar sin control. 
Y quiero rascarme y que me duela más.
Y gritar. Mucho. 
Y quiero que te vayas de una puta vez. 
Que dejes de reaparecer a traición. 
Hazte recuerdo. 
Hazte sueño. 
Hazte nube.
Deja de aparecerte en fotos. No es guay.
Nunca más será guay.
Sé lo que siempre quisiste ser:
Aire.


antecedents i premises


...avui he pensat en sil.logismes enverinats i en polls relliscant per una calba...
...i en que a les Mafaldes d'aquest segle tampoc ens agrada la sopa...

martes, 2 de junio de 2015

in-fanta de síndria


de tot el que vull
tú ets l'únic prescindible
és lleig dir-ho, ho sé
i de fet és tan cruel
que quasi em penedeixo
de no considerar
-per un moment-
fer-te imprescindible

teràpia anti-mental


vosté no està loca -em diu-
voldrà dir boja -li replico-
somriu i calla
coneix la llengua
i és més llest que jo

celiaquia hipocàmpica


...perdona'm el silenci
avui he empassat paraules i, 
és clar
desprès he granissat lletres
les meves intoleràncies
van més enllà dels intestins...

lunes, 1 de junio de 2015

rock in peace


I never meant to be the best
too much rubbish to forget
get your scissors, cut my hair
drink some gin and kiss the air
You, unhappy man

Fam


Sóc tot alló que vàres oblidar a la casa d'hivern.
Em sembla bé enganyar-te,
és una forma poètica de fer justícia.

Divago, luego hiero


Probablemente de lo único que puedo hablar con conocimiento de causa es de emociones y, aún así, erro en las palabras y en las formas. El control del silencio es lo importante. Lo demás son intentos vanos de tocar el violín sin arco. Y esperar que suene a primavera.

política de minimáximos


...y tú, ¿cuándo duermes? -me preguntas-
en la ducha y en el metro -te contesto-
no entiendo por qué me miras raro
tú madrugas cada día y a mí no me sorprende...

narcissos marcits i taurons domèstics


...avui les paraules neden depressa, són com peixos de colors brillants, molt eixerits, i quan vull atrapar un monosíl.lab, txas! se m'escapa, fuig, s'esquitlla...plagiar l'Aresté és de molt mal gust i trampeja el fil de l'obscé, però fa dies que dormo poc i gasto molts bolis blaus, així que espero que em perdoni per la gràcia dels déus inventats...
...puc dir siesta en lloc de migdiada? ser jo avui és una putada, he dormit vestida abraçada a la guitarra i m'he despertat quan el sol ja marxava...
...els motius són la gran pregunta i la xocolata una resposta tan vàlida com qualsevol altra teoría histamínica...de què va aixó de l'amor? de robar-se els coixins i barallar-se per les mantes? de baixar la tapa del vàter i col.leccionar trampes? de voler devorar els llavis però fer-se petons a la galta? (m'interrompo a mi mateixa, on són les cireres?)...
...avui m'he adonat que la pila dels mitjons bruts és tan alta com la de les mentides que no dic...
...abusa de mi i fes-me imprescindible a la farmaciola...

casiopea


...ens hem de nuar les mans
i així eixir
d'entre els demàs...

western


...tampoc cal que m'estimis, penso
i llavors trobo el meu cor
esclafat sota els teus peus...

domingo, 31 de mayo de 2015

resaca del primavera


...vorejant l'hora de no molestar
m'apropo a les teves pestanyes
encara un xic èbria
de café amb llet

els mitjons bruts
el cabell net
l'orgull mig ferit

empenyo el diumenge, vaig callant
i engoleixo les restes del naufragi

tens algún pla per a mi
que inclogui colors i migdiades?
tres, dos, un...esclat!
un, dos, tres...no hi ets...

desinspiración


...te buscaba entre los hielos y en los blisters empezados
te buscaba en otros ojos y en rincones deshauciados
te buscaba en los tabloides y en pasteles ya cortados
te buscaba algunas noches, te buscaba entre los coches
te buscaba entre el derroche y el reproche
y estabas en los putos bolsillos de mis pantalones...

(....no releo, no corrijo y no me hago responsable de los efectos secundarios que pueda causar mi diarrea emocional...)

la buena educación


...a la tristeza le gusta la compañía
y a la post-tristeza las camas vacías
(por favor) cierra la puerta cuando te vayas
(y gracias) por no hacer ruido...