proses imperfectes

...tocar et cura el cor encara que et fereixi les mans...avui, que no tinc motius per res, perdo les ungles i em deixo la pell, i em sembla bé no pensar...he somiat un altre cop que marxava d'aquí per reunir-me amb tu en aquell paradís infinit...la menor seguit de mi, no necessito més dits dels que tinc...potser també m'estic ferint el cor amb els dubtes i els oblits...la cançó perfecta no existeix i em dol no poder-ho fingir...em dutxo per tercer cop i em poso un vestit, és dissabte i toca sortir...

( és curiós, no hauria de rimar, intento escapar, és anguniós)