nostàlgia s'escriu amb ena

...s'acabaren els petons
quan menys ho esperàvem
però ens seguíem endevinant
entre el serrell i les lleganyes
mentre que els nostres peus
jugàven inquiets a enredar-se

no marxis -solies dir-me-
però jo era un raig de vent
dins de la gàbia daurada
m'escapolia entre els teus dits
emplenava les copes de nits
i quan no em veies plorava...