domingo, 21 de junio de 2015

adéu


des d'allà on siguis
enrecorda't alguna vegada
de bufar-me darrera l'orella
si se'm mengen les nits
d'enviar un brunzit de vent
per remenar-me els cabells
i de fer esclatar la pluja
si necessito plorar

allà on siguis
encen mil estels
acarona la lluna
i sigues feliç


Adéu Rafa. Avui no em queden somriures, però no deixaré que es desfacin els gels. I quan arribin les onze posaré una cançó canyera, i ballaré i saltaré. I potser em begui alguna llàgrima. I potser necessiti un xupito de llàgrimes per empassar aquest tràngol de pena. Avui ha estat un día difícil, però em cantat alló de "nosotros estamos vivos". I no em queden tous als dits. Ni falta que em fan. Per sentir-te només cal abraçar l'aire.

No hay comentarios: