accent diacrític

potser marxaràs
potser no diràs res més
i tot quedarà tacat
de restes de tu i de mi
pel terra i pel sofà
com ahir
quan ens vam estimar tant

potser canviaràs
potser et perdràs per la ciutat
i jo et buscaré pels bars
que ens han vist plorar
i fugir del que no ens pot agradar
ser un més
éssers vulgars

deixa'm mirar com dorms
deixa'm somiar que encara és fosc
quan obris els ulls
ens mirarem dins del fons